AL LLUÍS, EN EL RECORD
Les primeres pinzellades d'aquest gran projecte solidari, al setembre del 2006, van ser dibuixades per un vilatà de Vacarisses. El pare d'un nen que cursava 5è d'educació primària en aquell moment.
Des d'aleshores aquell projecte no ha fet altra cosa que créixer. Basat en aspectes essencials com el treball de valors i de compromís, amb la vila, la societat, l'educació, la solidaritat i, com no, la sostenibilitat.
D'inici va projectar el seu ideari a tots els que tenien criatures entre els 11 i 12 anys. Va fer extensiu el seu desig al consistori, a les AMPA... i a tot aquell que creia susceptible de participar-hi.
La seva perseverança ha donat lloc a deu anys d'edicions contínues, en les quals ell sempre ha estat present. Durant aquest període ha anat passant el testimoni a aquells pares que, com ell, han tingut fills i filles escolaritzats/des a Vacarisses en el cicle superior, és a dir, a 5è i 6è.
L'activitat de DRAPAIRES ha esdevingut un fet social de cohesió, que a poc a poc ha permès viure i esperar la fira com una festa per als menuts i com un compromís per als adults.
Ell no volia ser protagonista d'aquesta iniciativa social. Ell volia romandre al marge d'aparèixer com a motor del que és la Fira de Drapaires. Li ho hem de respectar!
Però avui no podem evitar verbalitzar el nostre més sentit enyor. La família de drapaires li agraeix la confiança en aquest projecte que encara ara manté viu l'esperit de la solidaritat, la cohesió i la lluita per tasques comunes de caire social.
GRÀCIES LLUÍS!
No sereu savis si no sabeu escoltar el batec de les cuques.
No sereu savis.
No sereu savis si no accepteu la companyia de les herbes.
No sereu savis.
No sereu savis si no enteneu que cada ocell té el seu ritme.
No sereu savis.
No sereu savis si no travesseu els límits que us envolten.
No sereu savis.
No sereu savis si no sentiu el sagrat de cada dia.
No sereu savis.
No sereu savis si no accepteu la immortalitat de la mort.
Guillem Viladot
Rés comú
